R&I a la UOC

«La realitat virtual, augmentada i mixta s'aplica a tota mena de camps, com la psicologia, la neurociència, la medicina i el màrqueting»

El nou Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació, presentat a l’octubre i situat al campus UOC del Poblenou, aglutina els diferents laboratoris de la UOC, entre els quals hi ha els històrics ja consolidats, però també els de nova creació. Un d’aquests és l’XR Lab, dedicat a les tecnologies immersives i que fa recerca en temàtiques com la realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta.

Oficialment, l’XR Lab existeix des de la creació del Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació (el web encara no està disponible), tot i que en realitat es fa investigació en tecnologies immersives des de fa temps. “Jo mateix vaig començar la investigació a la UOC el 2015. Tenim publicats, per exemple, articles sobre tecnologies immersives en l’educació superior: aplicacions, reptes i bones pràctiques, articles sobre com l’alteració del *feedback* visual d’un avatar pot influir inconscientment en l’amplitud del moviment i l’activitat muscular de la persona que l’encarna…“, detalla Pierre Bourdin Kreitz, coordinador de l’XR Lab, que espera que, gràcies a la creació del lab, es pugui fer “molt més a curt i mitjà termini”.

Les principals línies de recerca de l’XR Lab s’engloben al voltant de tres eixos principals: la investigació sobre les tecnologies immersives, les aplicacions en salut i les aplicacions en el món de l’educació. “En termes generals, podem dir que ens interessa estudiar l’ús de la realitat virtual i les tecnologies immersives com a eines per dur a terme investigacions tant a escala tecnològica com de les seves aplicacions, estudiant, per exemple, el comportament de les persones en mons virtuals, l’aportació de les tecnologies immersives en l’educació o la salut/salut digital, sense oblidar la part ètica i la protecció de les persones i de les seves dades”, afirma Bourdin Kreitz. 

Interdisciplinarietat efectiva

De moment, el laboratori està format, a part de per Bourdin Kreitz,enginyer informàtic i robòtic, doctor en psicologia cognitiva i especialista en realitat virtual i tecnologies immersives, per Rubén Nieto,psicòleg que estudia la utilització de les tecnologies immersives per al tractament del dolor i David Merino,físic expert en la utilització de les tecnologies immersives per a problemes de visió i aplicacions en oftalmologia), a més de col·laboracions exteriors, com ara amb Mel Slater i l’Event Lab. A més, compta amb cinc estudiants de doctorat (Asli Konaç, Álvaro Pastor, Xènia Porta, Carlos Torres i Laura Serra), la recerca i els projectes de recerca dels quals depenen directament del laboratori. “Però hi ha moltes més persones amb qui tenim unes relacions properes. Especialment amb professors investigadors de la UOC de diferents àmbits. De fet, crec que som un dels pocs *labs* del Hub de Recerca en què, ara mateix, hi ha una interdisciplinarietat efectiva en funcionament”, admet Bourdin Kreitz. 

«Crec que som un dels pocs *labs* del Hub on, ara mateix, hi ha una interdisciplinarietat efectiva en funcionament», Pierre Bourdin Kreitz

Així, a part dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, dels quals Bourdin Kreitz forma part, col·laboren amb quasi tots els estudis de la Universitat, ja que tenen vincles amb Psicologia i Ciències de l’Educació, Dret i Ciència Política, Arts i Humanitats, Ciències de la Salut i Ciències de la Informació i de la Comunicació. Per si no fos suficient, també col·laboren amb grups d’investigació o investigadors de fora de la UOC, com els de la Unitat d’Expertesa en Síndromes de Sensibilització Central, de l’Hospital Vall d’Hebron; l’Event Lab, de la Universitat de Barcelona; el Departament de Psicologia i Sociologia de la Universitat de Saragossa; el laboratori de neurociència cognitiva de l’Escola Politècnica Federal de Lausana, o el centre d’educació especial d’Ankara, entre d’altres. 

Aplicacions pràctiques

La recerca del laboratori té derivacions eminentment pràctiques. Bourdin Kreitz n’esmenta dos exemples: “Pel que fa a la tecnologia i el seu desenvolupament, tenim un estudi sobre les diferències entre realitat virtual i realitat augmentada, i com aquestes diferents modalitats afecten els processos de la memòria. En un altre àmbit, estem treballant en un prototip l’objectiu del qual és aconseguir una aplicació de campimetria portàtil de realitat virtual de baix cost capaç de mesurar el camp visual de manera fiable, comprenent uns modes de prova diürna i nocturna. Això permetria un millor seguiment dels pacients aïllats o amb dificultats per accedir a un centre mèdic especialitzat. A més, l’ús d’unes ulleres de realitat virtual amb seguiment ocular permetrà millorar l’ergonomia i donarà més flexibilitat per estudiar diferents escenaris, carregar dades per a noves aplicacions o simular diferents patologies.”

«La realitat virtual, augmentada i mixta s’aplica a tota mena de camps, com la psicologia, la neurociència, la medicina i el màrqueting», Laura Serra

Queda clar que es tracta d’una tecnologia de la qual es poden beneficiar àmbits diversos. “La realitat virtual, augmentada i mixta s’utilitza no només en el camp dels gràfics per computador i en la interacció home-computador, sinó que s’aplica a tota mena de camps, com la psicologia, la neurociència, la medicina i el màrqueting, entre d’altres”, explica Laura Serra.

I, a més, és una tecnologia que no deixa de créixer. “Efectivament -explica Xènia Porta-, l’ús de la realitat virtual/augmentada, no tan sols com a element d’oci interactiu, sinó també com a eina terapèutica, està en ple auge. En aquest sentit, des d’aquest enfocament multidisciplinari que uneix els esforços dels sectors tecnològic i sanitari, pretenem donar resposta a les necessitats dels pacients a través d’enfocaments que difereixen en certs aspectes dels tradicionals, i pretenem millorar i diversificar les metodologies d’intervenció, intentant desenvolupar eines que puguin resultar complementàries a les línies de tractament habituals o inclús, en alguns casos, representar un tractament principal per si mateixes.“ 

Sinergies i col·laboracions necessàries

Per tot plegat, la creació de l’XR Lab dins del Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació té tota una sèrie de beneficis. “El *lab* constitueix l’entorn i les eines necessàries no només per poder dissenyar i desenvolupar, sinó també per testar i validar amb dades de qualitat en un entorn controlat, essencial per al desenvolupament i la recerca. A més, un espai d’aquestes característiques pot motivar que es generin sinergies i col·laboracions beneficioses en tots els sentits, des d’un investigador ajudant-ne un altre amb un problema o atzucac fins a un nou projecte”, afirma Laura Serra. 

«El laboratori crea oportunitats multidisciplinàries per a intervencions més efectives», Asli Konaç

En aquest sentit, Asli Konaç creu que “l’XR Lab ofereix recursos per dur a terme investigacions mitjançant la tecnologia immersiva. Soc psicòloga clínica i en el meu camp d’investigació investigo el disseny i l’eficàcia de les intervencions psicològiques que despleguen les tecnologies emergents. El laboratori crea oportunitats multidisciplinàries per a intervencions més efectives”.

«Tot i tractar-se d’una universitat a distància, són palpables els esforços per mantenir una comunitat unida i ferma, així com fomentar el treball en xarxa i la col·laboració activa entre persones i departaments», Xènia Porta

Per la seva part, Xènia Porta admet que, com a nova estudiant de doctorat, la primera impressió que se n’ha emportat és positiva: “Tot i tractar-se d’una universitat a distància, són palpables els esforços, tant per part de treballadors i docents com d’estudiants, per mantenir una comunitat unida i ferma, així com fomentar el treball en xarxa i la col·laboració activa entre persones i departaments. Fa la sensació que hi ha una molt bona interconnexió i fluïdesa de comunicació entre les diferents àrees que constitueixen la Universitat.” I disposar d’espais físics com un laboratori ha de permetre donar més visibilitat a la feina que s’hi fa. “Crec que amb el temps, l’XR Lab podria fer més visible el nostre treball a altres departaments de la Universitat i als investigadors de diferents àmbits”, conclou Konaç.